El passat 03 de març de 2020, el Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea va dictar la Sentencia en l’assumpte C-125/18, fallant que “Els Tribunals Espanyols hauran d’assegurar-se del caràcter clar i comprensible de les clàusules de contractes de préstecs hipotecaris que estableixin la aplicació d’un tipus d’interès variable basant el l’índex de referencia de les caixes d’estalvis (IRPH)”. Refereix a demès que “Si aquests tribunals arriben a la conclusió que aquestes clàusules son abusives, podran substituir-les per un índex legal aplicable de manera supletòria, per a protegir als consumidors en qüestió de les conseqüències especialment perjudicials que podrien derivar-se de la anul·lació del contracte de préstec”.
Per això refereix que “Els Tribunals dels Estats Membres han d’assegurar sempre que les clàusules que es refereixin a l’objecte principal dels contractes són clares i comprensibles. No sols hauran de ser comprensibles en un pla formal i gramatical, sinó també permetre que el consumidor mitjà estigui en condicions de comprendre el funcionament concret de la manera de càlcul del referit tupis d’interès i de valorar així, les conseqüències econòmiques, potencialment significatives, de aquestes clàusules per a les seves obligacions financeres”: